Sí com rictat no porta béns ab si

De Viquitexts

Sí com rictat no porta béns ab si pot tenir els següents significats:

Altres versions[modifica]

Sí com rictat no porta béns ab si,
mas val aytant com cell qui n'és senyor,
Amor no val mas tan com l'amador:
manxa bufant orgue fals no ret fi.
Amor val poch com tot enamorat
ha falsedat en son pits fals enclosa,
o és ajunt ab una tal esposa:
peguea és son dret nom apellat.

Amor no pot haver desordenat
ço que Déus fa, Natura migançant,
car home pech no pot ser fin amant
ne lo suptil contra sa calitat.
Mal pendrà pint· en l'aygua sa figura:
molt menys Amor pendrà lo no dispost;
ne pot estar l'aygua dins un loch rost:
axí Amor en cap d'om foll atura!

Per ben amar ab angoxossa cura,
en temps passat eren ladonchs volguts;
Ovidi·l prous dix qu·amor és crescuts
per altr·amor dmostrant sa factura.
Verdader fon son dit e sos presichs,
tant quant Amor fon prop de conexença,
mas en est cas entr·ells ha malvolença,
tal que no creu null temps sien amichs.

Si fóssem nats vós e yo entre·ls antichs,
lay quant Amor amant se conqueria
sens praticar alguna maestria,
lo vostre cor no fóra tan inichs.
En vós conech gran disposició
de fer tot ço que gentilea mana,
mas criament veg que natura·ngana,
car viur·ab mals és d'om perdició.

Per mal grahir ne per mala sahó
mon cor no pot Amor desemparar;
devotament los me plau remembrar
aquells passats, a qui don Déus perdó.
E com seré trespassat d'aquest món,
letres diran sobre la mia tomba:
"Plena de seny no tinguau a gran bomba,
car per vós muyr e vag no sabent hon."

Enveja·s tal que tot primer confon
a tots aquells qui ab si la s'ajusten;
los envejats un poch ne molt no gusten
aquell mal tast que·ls envejosos fon.
Tal és Amor, car yo qui la m'ajust,
sent grans dolors dant-me folls moviments,
e vós haveu d'açò tals sentiments
com fort destral ha de tallar molt fust.

Sí com Adam pres mal del vedat gust,
com sa muller li mostrà mal camí,
dient: "Adam, mengem d'aquest bocí,
e semblarem a Déu, qui és tot just",
ne pren a mi, car mon seny ha cregut
la voluntat, fent-li promissió
que ben servint aconsegria do
que per null temps tal no fon conegut.

Per mal servir no crech l'aja perdut,
car si·lls treballs hagués soferts per Déu,
cors gloriòs fóra·n lo regne seu,
e ja plorant sovín me trobe mut.
Si·m fos donat aquest temps en entendre
los grans secrets enclosos en natura,
no fór·al món cosa que·m fos escura;
dels fets divins gran part ne pogr·atendre.

Tornada

Plena de seny, tot mon seny vull despendre
amant a vós sens algun grat cossegre,
e durarà fins que del riu de Segre
l'aygua corrent amunt se puga stendre

Font: Blog personal DMRQ, sine data



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)