Can vei la flor, l’erba vert e la folha
Can vei la flor, l’erba vert e la folha
Et au lo chan dels auzels pel boschatge,
Ab l’autre joi, qu’eu ai en mo coratge,
dobla mos joi, e nais e creis e brolha;
E no m’es vis c’om re poscha valer,
S’eras no vol amor et joi aver,
Pus tot can es s’alegr’ e s’esbaudeya.
Ja no crezatz qu’eu de joi me recreya
Ni.m lais d’amar per dan c’aver en solha,
Qu’eu non ai ges en poder que m’en tolha,
C’amors m’asalh, que’m sobresenhoreya
Em fai amar cal que.lh plass’, e voler.
E s’eu am so que no.m deu eschazer,
Forsa d’amor m’i fai far vassalatge.
Mas en amor non a om senhoratge,
E qui l’i quer, vilanamen domneya,
Que re no vol amors qu’esser no deya;
Paubres e rics fai amdos d’un paratge;
Can l’us amics vol l’autre vil tener,
Pauc pot amors ab ergolh remaner,
Qu’ergolhs dechai e fin’ amors capdolha.
Eu sec cela que plus vas me s’ergolha
E cela fuih que.m fo de bel estatge,
C’anc pois no vi ni me ni mo messatge
(Per qu’es be sal que ja donma m’acolha !
Mas dreih l’en fatz, qu’eu m’en fatz fol parer,
Car per cela que.m torn’ en no-chaler,
Estauc aitan de leis que no la veya.
Mas costum’ es tostems que fols foleya,
E ja non er qu’el eis lo ram no colha
Que.l bat e.l fer , per c’ai razo que.m dolha,
Car anc me pres d’autrui amor enveya.
Mas, fe qu’eu dei leis e mo Bel-Vezer,
Si de s’amor me torn’ en bon esper,
Ja mais vas leis no farai vilanatge.
Ja no m’aya cor felo ni sauvatge,
Ni contra me mauvatz cosselh no creya,
Qu’eu sui sos om liges, on que m’esteya,
Si que de sus del chap li ren mo gatge !
Mas mas jonchas li venh a so plazer,
E ja no.m volh mais d’a sos pes mover,
Tro per merce.m meta lai o.s despolha.
L’aiga del cor, c’amdos los olhs me molha,
M’es be guirens qu’eu penet mo folatge ,
E conosc be, midons en pren damnatge
S’ela tan fai que perdonar no.m volha.
Pois meus no sui et ilh m’a en poder,
Mais pert ilh qu’eu en lo meu dechazer ;
Per so l’er gen s’ab son ome plaideya .
Mo messatger man a mo Bel-Vezer,
Que cilh que.m tolc lo sen e lo saber,
Me tol midons e leis , que no la veya .
Amics Tristans, car eu no.us posc vezer,
A Deu vos do, cal que part que m’esteya.