Era.m cosselhatz, senhor

La bibliothèque libre.


Era.m cosselhatz, senhor,
vos c’avetz saber e sen:
una domna.m det s’amor,
c’ai amada lonjamen;
mas eras sai de vertat
qu’ilh a autr’ amic privat,
ni anc de nul companho
companha tan greus no.m fo.

D’una re sui en error
e.n estau en pensamen:
que m’alonje ma dolor,
s’eu aquest plai li cossen,
e s’aissi.l dic mon pessat,
vei mon damnatge doblat.


Cal que.n fassa o cal que no,
re no posc far de mo pro.

E s’eu l’am a dezonor,
esquerns er a tota gen;
e tenran m’en li pluzor
per cornut e per sofren.
E s’aissi pert s’amistat,
be.m tenh per dezeretat
d’amor, e ja Deus no.m do
mais faire vers ni chanso.

Pois voutz sui en la folor,
be serai fols, s’eu no pren
d’aquestz dos mals lo menor;
que mais val, mon essien,
qu’eu ay’ en leis la meitat
que.l tot perda per foldat,


car anc a nul drut felo
d’amor non vi far so pro.

Pois vol autre amador
ma domn’, eu non lo.lh defen;
e lais m’en mais per paor
que per autre chauzimen;
e s’anc om dec aver grat
de nul servizi forsat,
be dei aver guizerdo
eu, que tan gran tort perdo.

Li seu belh olh träidor,
que m’esgardavon tan gen,
s’atressi gardon alhor,
mout i fan gran falhimen :
mas d’aitan man mout onrat
que, s’eron mil ajostat,

plus gardon lai on eu so
c’a totz aicels d’eviro.

De l’aiga que dels olhs plor,
escriu salutz mais de cen,
que tramet a la gensor
et a la plus avinen.
Mantas vetz m’es pois membrat
de so que.m fetz al comjat:
que.lh vi cobrir sa faisso,
c’anc no.m poc dir oc ni no.

Domna, a prezen amat
autrui, e me a celat
si qu’eu n’aya tot lo pro
et el la bela razo.

Garsio, ara.m chantat
ma chanso, et la.m portat
a mo Messager, qu’i fo,
qu’e.lh quer cosselh qu’el me do.