Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/114

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
102
[1211]
croisade contre les albigeois.

Si l’autri fosson tals no fora pas vencua
2210La batalha si tost ni la gens cofondua
Co sels foron, so crei.

CIII.[1]

Senhors, mot a durat la batalha el tornei.
D’ambas doas las parts, per la fe qu’ieu vos dei,
N’i a mortz d’us e d’autres, de ver vos o autrei.
2215Lo castelas de Lavaur i perdet dels filhs trei
Que no n’aveit plus bels, so cug, ni coms ni rei.
E la ostz de Tolosa es sos Castel nou el prei ;
S’en volian anar, tant so en gran efrei ;
Savarigs crida ’n aut : « Senhors, estat tuit quei :
2220« No si mova nulhs om ni pavalho no i plei,
« Que tuit seriatz mort o vencut orendrei.
— Oi ! sire Dieus de gloria, per ta santisma lei
« Gardans de dezonor, » so ditz cascus per sei,
« Que no siam auni ! »

CIV.[2]

2225Cant lo coms de Tolosa la noela auzi
(p. 57)Que lo coms cel de Foiss el lor son decofi,
Ladonc cujan a certas trastuit estre traï :
Els detorson lor ponhs ; cascus a l’autre di :
« Santa Maria dona, tal meravilha qui vi !
2230« Que mais de .X. tans eran li nostre, so vos di. »
R. cel de Recaut es tant espaorzi
Qu’entro a Monferran, vezen totz, s’en fugi ;
Poichas, a cap de pessa, cant el ot resenti
Que lo coms de Montfort no los a envaï,

  1. — 2217. Ms. sos le C. — 2220. mova, ms. mava.