Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/17

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1207-8]
5
croisade contre les albigeois.

Que ac nom fraire A., primier el cap denant
75A pe et a caval anavan disputan
Contrals felos eretges qui eran mescrezant,
Els van de lors paraulas mot fortment encausant ;
Mas eli no n’an cura ni nols prezo niant.
Peyre del Castelnou es vengutz ab aitant
80Ves Rozer en Proensa ab so mulet amblant :
Lo comte de Toloza anet escumenjant
Car mante los roters quel pais van raubant.
Ab tant us escudiers qui fo de mal talant,
Per so qu’el agues grat del comte an avant,
85L’aucis en traïcio dereire en trespassant,
El ferit per la esquina am so espeut trencant,
E pueish si s’en fugit am so caval corant
A Belcaire d’on era, on foron sei parant.
Pero, ans que fenis, sas mas al cel levant,
90El preguet Domni-Deu, vezent tota la jant,
Qu’el perdo sos pecatz a cel felo sarjant,

    apparaît au v. 79 sans avoir été annoncé. La rédaction en prose, bien qu’ici assez libre, conduit à la même conclusion : lo dit abat se partit de Roma an una bela compania que lo dit S. Payre ly baylet de prelats per le accompania en tout et per tout : so es l’archevesque de Narbona et l’evesque de Magalona et lo de Barsalona et aquel de Lerida et lo de Tolosa et autres plusieurs, losquals son partits de Roma an ledit legat ; et aussi ly baylet lodit S. Payre per lo servir un tas d’autres gens, tant de gentilshomes que autres, entre losquals era un grand et noble home apelat Peyre de Castelnau, loqual era son mestre d’ostal ; et an tant fait per lor jornados, que de neits que de jours, que a S. Gely en Provensa son arribats, la ont lo comte Ramon se tenia per aquela hora (p. 2). La mention des évêques a été tirée d’un autre endroit du poème (vv. 149-54), mais ce qui concerne P. de Castelnau doit s’être trouvé au commencement de la présente laisse dans un texte plus complet. — 78. Mas, ms. Mans. — 91. Qu’el, ms. Qlh. — 90-1. La réd. en pr. est muette sur cette circonstance, mais après