Senher de Pampalona, del castel de la Estela,
Lo mielher cavalers que anc montes en cela ;
E sap o Miramelis qui los Frances captela.
Lo reis d’Arago i fo e lo reis de Castela.
Tuit essems i feriro de lor trencant lamela,
Qu’eu ne cug encar far bona canso novela
Tot en bel pargamin.
Mas l’abas de Cistel qui tenc lo cap enclin
S’es levatz en estans latz un pilar marbrin,
E ditz a l’apostoli : « Senher, per sant Martin !
« Trop fam longa paraula d’aiso e lonc traïn :
« Car faitz far vostras cartas e escriure en latin
« Aitals cum vos plaira, qu’ieu me met’ en camin,
« E trametre en Fransa e per tot Lemozi,
« Per Peitau, per Alvernha, tro en Peiragorzin ;
« E vos faitz lo perdo de sa tot atersi,
« Per trastota la terra et per tot Costantin ;
« E qui nos crozara ja non beva de vin
« Ni mange en toalha de ser ni de matin,
« Ni ja no viesca drap de carbe ni de lin,
« Ni no sia rebost, si mor, plus c’un mastin. »
En aquest mot s’acordo tuit, can venc a la fin,
Al cosselh que lor dona.
Cant l’abas de Cistel, la ondrada persona