Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/19

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1208]
7
croisade contre les albigeois.

Senher de Pampalona, del castel de la Estela,
115Lo mielher cavalers que anc montes en cela ;
E sap o Miramelis qui los Frances captela.
Lo reis d’Arago i fo e lo reis de Castela.
Tuit essems i feriro de lor trencant lamela,
Qu’eu ne cug encar far bona canso novela
120Tot en bel pargamin.

VI.[1]

Mas l’abas de Cistel qui tenc lo cap enclin
S’es levatz en estans latz un pilar marbrin,
E ditz a l’apostoli : « Senher, per sant Martin !
« Trop fam longa paraula d’aiso e lonc traïn :
125« Car faitz far vostras cartas e escriure en latin
« Aitals cum vos plaira, qu’ieu me met’ en camin,
« E trametre en Fransa e per tot Lemozi,
« Per Peitau, per Alvernha, tro en Peiragorzin ;
« E vos faitz lo perdo de sa tot atersi,
130« Per trastota la terra et per tot Costantin ;
« E qui nos crozara ja non beva de vin
« Ni mange en toalha de ser ni de matin,
« Ni ja no viesca drap de carbe ni de lin,
« Ni no sia rebost, si mor, plus c’un mastin. »
135En aquest mot s’acordo tuit, can venc a la fin,
Al cosselh que lor dona.

VII.[2]

Cant l’abas de Cistel, la ondrada persona

    — 116. Ms. Miramamelis ; dans le même vers Frances est inadmissible, comme Fauriel l’a déjà remarqué ; corr. paias ?

  1. — 126. ieu, ms. iau.