« Que vengues a la porta, sins defendam de lor ;
« Que de sanc ab cervelas e de carn ab suzor
« Y aia tant esparsa quel romanens ne plor.
— Senhors, » ditz P. R. de Rabastencs, « amor
« Nos fal coms de Montfort car no vol ir alhor,
« Car aisi perdra l’astre el cen e la ricor ;
« Que nos estam ab joia e avem grant largor
« E sojorn e repaus e umbra e frescor,
« El vis de Genestet quens tempra la humor ;
« E manjam ab deleit e bevem ab sabor.
« E ilh estan lai fors cum autri pecador
« Que no an be ni pauza, mais ira e langor ;
« E sofren la trebalha e polvera e calor ;
« E estan noit e dia en tal garrejador
« Que perdon las mainadas tant destrier corredor,
« Per quels fan companhia li corb e li voutor.
« E li mort elh nafrat lor an tan mala olor
« Que non i a tant coinde que no mut la color. »
E aquels del capdolh eisson al mirador ;
Al comte de Montfort mostreron de la tor
Una senheira negra ab semblant de dolor.
Per totas las albergas cridon li trompador
Que tuit prengan las armas, li majer el menor,
E garniscan lors cors, e caval milsoldor,
Per so qu’ilh de Maselha venon ab gran baudor.
Per mei l’aiga de Rozer cantan li remador ;
El primer cap denant so li governador
Que atempran las velas, e lh’arquier el nautor ;
E li corn e las trompas els cimbol elh tabor
— 4453. Les discours qui précèdent, depuis le v. 4402, sont omis dans la réd. en pr.