Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/217

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1216]
205
croisade contre les albigeois.

« E en breu de termini .I. jorn assignarem ;
4750« Per la verges Maria maire desonratz sem
« Que lor dem la batalha e c’ab lor non intrem !
« C. cavalers del nostres, del[s] milhors, triarem,
« Ben complitz de las armas aitals cols legirem,
« E seguentre la gata en agait los metrem,
4755« El castel el calabre denant atemprarem.
« A la meridiana, cant nos conoisserem
« Que ilh dedins repauson, e nos nos armarem ;
« Al portal de la Lissa tuit essems salhirem,
« En tantas de maneiras los esperonarem
4760« Entro que ilh nos feiran, e nos los ferirem.
« E tal crit e tal noiza e tal chaple tenrem
« Que tuit cel de la vila vindran a cel estrem ;
« E e mieja la coita las regnas virarem,
« E nos el nostr’agait a la porta irem ;
4765« E si la trobam sola ab lor nos n’intrarem ;
« E cant dins en la vila nos entremesclarem,
« Dels brans e de las massas tal chaplamen tindrem
« Que totz nos auciiran o totz los aucirem.

    — 4751. Corr. Qui .... e ab ? — 4753. cols, corr. los ? — 4768. Plus clair dans la réd. en pr. : « Per mon conseilh nos estaren quatre o cinq jorns ben serrats et membrats, sans nos botjar ny far semblan do res, com si n’ausavan plus nos moure ny botjar. Et quand auren estats coma dit es uug jorn, qu’els no se dobteran de res, nos faren metre cent homes, que l’on poyra triar ny causir, entre lo castel et lo portal, et peis, quand se vendra sus que lo jorn s’esclairara, nos les irem assalhir et donar l’assault per lo portal de las lissas ; et adonc cascun d’els voldran anar aldit portal per lo gardar et defendre, et no se gardaran point de la embosca ; et quand auren combatut un pauc an els, nos faren semblan de recular per los atirar enta a nos, et ainsi que els saran salhits per frapar subre nos, ladita embosca sortira de son loc, et per darre dins ladita vila se metran ; et en aquesta faisso nos los enclauren et ladita vila gasanharem » (p. 74-5).