Lo coms venc en Gasconha complitz d’alegretat
Cant el ac de Tholosa faita sa volontat
On demonstret gran ira e gran malignitat
E a destruit Paratge e mort e decassat,
Per que li plus valent n’issiro perilhat,
El baros de la vila so remazut irat.
El coms venc en Bigorra on al filh molherat,
E donec li la terra, mas no tot lo comtat,
Que de la part del Gavet li an si escornat
Que del castel de Lorda no receup poestat.
E pois venc a Toloza on a lo mal doblat,
Quel just el pecador an lo seu tort comprat ;
Qu’el demandet las pagas d’els que n’eran anat,
E qui no las li dona ilh l’an martiriat
Del cors e de l’aver e de la heretat.
E apres el comensa asemblar son barnat :[1217]
Mont Graner asetia ab fel cor e irat,
E atrobet laïns l’adreit Roger Bernat
E mot bon cavaler ben garnit e armat,
E donzels de bon aire e mot sirvent triat.
Mas lo mals nil dampnatges no er mals restaurat,
Car de laïns perdero Baset de Montpezat
- ↑ — 5660. Corr. Gave. Réd. en pr. et drech a Lourda es tirat, la ont avia ung filh maridat, alqual avia donat tot lo pays de Bigorra, exceptat lodit castel de Lourda, delqual no poguet jamay joïr ny intrar dedins ; car los que tenian lodit castel lo defendeguen ben, talamen que jamais lodit comte no ne poguet aver la senhoria ny domination, don grandamen era corrossat (p. 85). — 5667-78. Rien qui corresponde à ces vers dans la réd. en pr. — 5672. nil, ms. nils.
