Lo coms receubt Tolosa car n’a gran desirier,
Mas no i a tor ni sala ni amban ni soler
Ni aut mur ni bertresca ni dentelh batalhier
Ni portal ni clauzura ni gaita ni portier,
Ausberc ni armadura ni garniment entier ;
Pero ilh lo receubro ab tant gran alegrier
Que cascus ins el cors cuja aver Olivier.
E escridan : « Toloza ! oimais siram sobrier,
« Pos Dieus nos a rendut lo senhor dreiturier.
« E si nos son falhidas las armas nilh diner,
« Nos cobrarem la terra el lial eretier ;
« Car ardimens e astres e coratges enquier
« Que cascus se defenda del contrast sobrancer. »
Qui pren massa o pica o baston de pomier,
E van per las carreiras li crit el senharer,
Que dels Frances que troban fan mazel e chapler,
E li autre s’enfuio al castel volontier,
Que dedins los encausan ab crit e ab chapler.
Mas del castel ichiro mant valent cavaler
Complit de totas armas e garnit a dobler ;
E de lor de la vila an tal espaontier
C’us d’els no i esperona ni colp no i pren ni i fier.
Et este[t] la comtessa plena de cossirier
Ins l’arc vont a las estras del ric palai plenier ;
E apelan Girvaitz en Lucatz en Garnier
En Tibaut de Nouvila, e breument los enquier :
« Baros, » ditz la comtessa, « cals son aquest rotier
- ↑ — 5893. Ms. siran.