Mas la brumor de l’aire el gomfaino frisat,
El frim de las esquilhas e li escut daurat
Atempran lor coratges els creis d’alegretat.
El baron de la vila son ben aparelhat
De ferir e d’atendre ab ferma volontat,
E per mei las carreiras van li caval armat ;
E el castel lafora, sus el mur dentelhat,
E dedins en las lhissas li arquier atemprat,
Que traon e destendon mant aceri delgat,
D’entr’ambas las partidas an lo mal refrescat.
Mas lo critz e las trompas e li corn remesclat
Fan brandir la Garona el castel e lo prat,
E Montfort ! e Narbona ! son auzit e cridat ;
E Francis e Berzis se son tant aprosmat
Que no i a per defendre mas la lissa el valat,
Que mantenent los fero ab peiras al costat.
Mas n’Imbertz de la Volp a tant fort enansat
Que del pertrait lor gieta el mei loc del valat.
Mas cant se reire vira al gomfaino frizat,
N’Armans de Montlanart li a tal cop donat
Que mei pe de l’acer li laicha el costat.
Dedins, e mei la vila, an tal peirer dressat
Que talha e trenca e briza a travers e en lat.
El rics coms de Cumenge ab fin cor esmerat
Fetz tendre .Ia. balesta que l’aporten de grat,
E mes sus una pua de fin acer talhat,
E tira e cossira ez albira membrat,
E fier n’Gui de Montfort que vi aprimairat,
E dona li tal colp sus en l’ausberc safrat
Que per mejas las costas e pel pan del cendat
— 6369. el, ms. es. — 6374. talhat, ms. calhat. — 6378. Réd. en
