Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/29

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1209]
17
croisade contre les albigeois.

E arson lo castel lo dilus a lo ser,
335E pois si s’en fugiron can la luna lutz cler.
D’aicesta ostz de sai nous volh oi mais parler :
Tornar vos ai a l’autra que fo a Montpeslier.
Lo coms Ramon les guida, que lor a be mestier,
Que vai primers tot jorn e les fai alberger
340Per la terra son bot qui lo sol guerreger,
Lo filh de sa seror.

XV.[1]

Lo vescoms de Bezers no fina noit ni jorn
De sa terra establir, car mot avoit gran cor.
En tant cant lo mons dura n’a cav[a]lier milhor,
345Ni plus pros ni plus larg, plus cortes ni gensor.
Nebs fo del coms R. e filhs de sa seror.
Sest fo catholicals : de so trag az auctor
Mot clerc e mot canonge qu’estan en refrechor ;
Mas, car era trop joves, avia ab totz amor,
350E sels de son païs, de cui era senhor.
No avian de lui ni regart ni temor,
Enans jogan am lui co si fos companhor.
E tuit sei cavalier e l’autre valvassor
Tenian los eretges, qui en castel qui en tor,
355(p. 10)Per que foron destruit e mort a desonor.
El meteis ne morig a mot granda dolor,
Dont fo peccatz e dans, per cela fort error.
Pero nol vigui anc mas una vetz, laor
Quant lo coms de Tholoza pres dona Elionor,
360La plus bona reïna, tota la belazor,

    — 336. aicesta, ms. aicestatz. — 338-80. Manque dans la réd. en pr.

  1. — 349. Mas, ms. Mans.