« Perque degus nous manda ni vol queus combatatz.
— Senhors, » so ditz lo coms, « en aital punt fui natz
« Que sols nom puesc combatre ni retornar nom platz.
« Trastotz lo meus coratges reman trist e glassatz,
« Car poders no m’aonda co i es la volontatz,
« E car astratz ma ira e car me desperatz,
« E car me part del seti aunidamentz forsatz. »
E ab tant de la vila issiro remesclatz
Cavalers e borzes, e mans d’autres armatz,
E lo setis se leva aisi desamparatz
Que l’us non aten l’autre, enant li ditz : « Anatz ! »
Cel se te per delivres que mais es enantatz.
E lo coms s’en repaira streitament e sarratz,
E fetz la reire garda dels ben encavalgatz.
A la riba de l’aiga es lo naveis acesmatz ;
E can vengo ensemble cadaüs s’es coitatz
Que cel trabuca l’autre que s’es aprimairatz.
E lo coms quils reten venc aisi abrivatz
Que trabuquet en l’aiga, c’ab pauc no es negatz ;
Mas aicel lo delivra qui l’estec acesmatz ;
Pero lo seu[s] cavals i neguet cubertatz,
— 6710. et suiv. Réd. en pr. Et adonc lodit C. de M., loqual era en aquel sety per aquela hora, es estat tot esbahit, que no sabia que far ny que dire, mais que s’es metut a fugir coma les autres, et drect a Muret es tirat, la ont avia laissatz tots sos vaissels quand avia passada l’aygua per venir metre ledit sety ; et talamen se coytavan per intrar dins los vaissels que l’un bouta l’autre dins l’ayga, dont pro s’en son negats per aquela hora ; car lodit comte de Foix an los de la villa los perseguen de tan pres que lodit C. de M. es donat tot armat, home e chaval, dins l’ayga, ont fora negat, si no fossen sas gens què prestamen lo tireguen. Totas vets son chaval y demoret e se neguet (p. 93). — 6712. Corr. aigal n. es ? — 6717. acesmatz, corr. acostatz.