Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/396

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
384
[1219]
croisade contre les albigeois.

Aissi que dins Tholoza nils apertenemens
Negus hom no i remanga ni nulha res vivens,
9570Ni dona ni donzela ni nulha femna prens,
Ni autra creatura ni nulhs efans laitens,
Que tuit prengan martiri en las flamas ardens.
Mas la verges Maria lor en sira guirens,
Que segon la dreitura repren los falhimens,
9575Perque sa sanc benigna nos sia espandens ;
Car sent Cernis los guida que non sian temens
Que Dieus e dreitz e forza el coms joves e sens
Lor defendra Tholoza ! Amen.


    — 9578. La rédaction en prose de la chanson se termine ainsi : Or dis l’historia que dementre que tot so dessus se fasia, que lodit filh del rey venia devers Tolosa, acompanhat de trente tres comtes (9562), et d’autra part lo legat de Roma, losquals an jurat que en tot lodit Tolosa no demorara home ne fema ne enfan ne filha que tot ne sia metut a mort, sans sparnhar alcun, tant sia vieilh ni jove, ne en tota la dita vilha no demorara peyra subre peyra, que tot no sia demolit et deroquat. Et quand los de la villa an saubut lor volé, se son melhor encaras garnits et reforsats dins ladita villa, et lors ennemics an atenduts, en bon coratge que an de les y recebre, ainsin que aparte. Et adonc es arribat lodit filh del rey davant lodit Tolosa, la ont a metut lo sety ; mais los de la villa no los presen gayre, ainsin que be lor an monstrat, ny crenhen res, car els son fornits de tot so que mestier lor es.

    Adonc, quand lodit sety es estat pausat et volian pausar, maint ung cop de peyrier et autres engins lor an tirat de la villa estant, talamen que no se ausavan troba aldit sety. Et adonc lor son venguts donar l’assault, ou fait semblant de lo donar, mais los de la dita villa los an reculits an tala forma et maniera, que grand gauch an agut de s’en retorna. Et talamen se son defenduts d’aquela hora en la que a fin de causa es estat forsa de levar lodit sety, et de s’en anar ainsin que son venguts, a lor grand confusion et domatge ; la ont se portet fort valentamen lodit comte jove, filh deldit comte Ramon, apelat aussi per son nom Ramon, coma son payre, et aussi tots les autres senhors et baros que dins la dita villa eran an lodit comte jove.