Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
72
[1211]
croisade contre les albigeois.
Ladoncas fo d’els faita aitant grans mortaldat
Qu’entro la fin del mon cug qu’en sia parlat.
Senhor, be s’en devrian ilh estre castiat,
Que so vi e auzi, e son trop malaürat,
Car no fan so quels mando li clerc e li crozad ;
C’a la fi o faran can siran desraubat,
Aisi co aisels feiro, e ja non auran grad
De Dieu ni d’aquest mon.
LXIX.[1]
Cant Lavaur fon conquesa en aquela sazon
Se moc le coms de Fois el e sei companhon,
E son en sa companha cels del comte Ramon,
Que, sapchatz, lor ajudan escudiers e garson.
- ↑ — 1577. Il doit manquer quelque chose après ce vers, car les vv. 1578-9 ont l’air d’une fin de phrase. La réd. en pr. ne fournit à cet égard aucun indice bien sûr, parce qu’elle s’écarte à dessein du texte, afin de placer (ce qui est conforme au récit de Pierre de V.-C.) l’attaque des Allemands par le comte de Foix, non après, mais pendant le siége de Lavaur : Or dis l’historia que dementres que lodit sety era davant Lavaur, que una granda armada e compania de Alamans, losquals eran bien seys mila, venian dona secours alsdits legat et C. de M., losquals se aneran logear al loc de Monjoyre, ou a l’entorn per aqui, les ungs pres dels autres ; car anaven serradamen, per so que eran en la terra dels enemics. Et adonc qualcun que avia vistes et spiats losdits Alamans s’en venguet a Tolosa, la ont era per aleras lodit comte Ramon, a grand corps de senhoria de gens, la ont era le comte de Foix, home valent et entreprenen, ainsin que monstret ; alqual comte de Foix lodit spia s’es adressat per ly
— 1566. Ms. fo lo faita, ce qui n’a aucun sens, Faur. corrige (comme toujours sans en avertir) fo laor, ce qui fausse le vers et forme avec ladoncas un double emploi. — 1569. Supprimez le second e, et lisez trop son m. ?