Li baron de Tholosa non o volgro suffrir,
Que a mal grat del comte van las portas obrir,
E van a cels de l’ost de doas partz salhir,
Un dimercres mati, si cum eu auzi dir ;
Ben era pres de tercia qu’en volian ichir ;
An dinnat cels de l’ost can les vengro envaïr ;
Mas lo coms de Monfort anc nos volc desgarnir
Nils pluzors de la ost lors aubercs desvestir ;
Tost e isnelamens van els destriers salhir.
Aqui viratz tans colps de doas partz ferir
Dels espieuts sus los elmes que los fan retendir,
Tant escut peciar e fendre e croichir,
De tot lo mon dicheratz que cujava perir.
[E]n Estaci de Caus, senes trastot mentir,
Auciso li de Tolosa, don fe om mant sospir,
Sibe s’era arditz, can s’en volc revenir
E als seus retornar.
Mot fo grans lo torneis, si Jhesu Crist m’ampar,
Can feriro en l’ost li Tolza el Navar.
Adonc viratz en aut los Alamans cridar ;
Tuit li pluzor cridavan : A Bar ! a Bar ! a Bar !
En Estaci de Caus, a .I. pontet passar,
