No cal dubtar que sens ulls pot hom veure

No cal dubtar que sens ulls pot hom veure pot tenir els següents significats:

• No cal duptar que sens ulls pot hom veure, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• No cal duptar / que sens ulls pot hom ueure, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
puix sens desig de ser amat, yo ame;
d'Amor no·m clam, ne de persona·m clame:
natura·n mi fa obra de no creure.
Yo sent delit que no sé d'on pren força.
Si és de carn, d'on li ve que no·s farta?
Si d'esperit, com l'infinit aparta?
Si del compost, d'on ve que tot no·m força?
La carn lo vol e lo perqué s'amaga;
ab no vist colp só ferit de gran plaga.

¿Com se pot fer tal voluntat no passe
a fer voler que ser amat cobege?
¿Qué pot bastar que d'amor yo·m netege,
e que ma carn se fart e que no·s llasse?
Açò és vist: que la nostr·arma·s baixa
en los delits del cors e s'i delita;
si no·ls sent purs, mesclats los abilita,
se part ne pren, lo cors ne creix sa raixa.
Aquest delit ma carn sola empara,
e tot me pren lo temps, que n'és avara.

E si·n delit de ser amat abaste,
açò és quant la carn per si desitja;
si·l pensament tot altr·sguart remija,
no sent delit, ans algun despit taste.
Ymaginant, si·l delit no ymagine,
no·m plau amar e menys que amat sia;
fora la carn, mon delit fa sa via;
tot mon desig començ per ella i fine.
Naturalment tot quant delit aporta,
no·l fall Amor per via dreta u torta.

Tostemps fuy cert que yo dins mi portava
en contra mi una mala persona:
aquesta és qu·a tots natura dóna,
reyna·n los més e de molt pochs esclava.
Mas ara sent un terç qu·en mi·s descobre
e son poder sentí sens conexença;
menys de rahó, ve de passió volença:
yo he volgut ço que sens mon grat obre.
Àbit antich és lo terç que us nomene,
que·m fa seguir la vida que yo mene.

Aquells delits d'on bons amadors viuen
-ço és, amar e delit d'amat ésser-
e la dolor que·s pren en lo desésser,
tals passions de mon cor no deriven.
Yo pas dolor si·m conech ser amable,
e met poder qu·amat ésser no crega;
ab tot açò mon apetit aplega
sentir delit a temps; però durable
ma carn lo sent, e yo·l trob ab la pensa;
quant me trob fart, obra·n mi la deffensa.

Quant sent d'amor, y el que sentir solia,
és occasió que de mi yo m'espante;
am y avorreixch, no sé hon me decante,
altrament sent amor que no sentia.
Si és ver dir que tot quant delit porta
deu ser amat, per ço que hom se ama,
amador só, yo m'encench d'esta flama
que no rellú, ans, viva, està morta.
Quant a la carn, ha vida per set vides;
quant l'esperit, totes li són fallides.

Axí com és lo cor primer en vida,
és lo derrer qui mor de tots los membres;
pels amadors, axí hòmens com fembres,
lo cor se vol ans que altra partida,
e quant Amor se'n va de la persona,
derrerament l'altr·Amor abomina:
primer del cors, fartant, se desvehina;
lo que volgué primer, derrer bandona.
Açò és quant fastig, Amor, lo'n lança,
o cor irat li'n fa perdr·amistança.

¿Qui és aquell qu·en altre juhí faça
e res de si en temps venidor jutge?
Del que soffir no pot ésser bon jutge:
pensant que fuig, lo llaç al coll s'enllaça;
e ço per que amau alguna dona
serà per temps d'un jorn que ja no us alta,
e tant serà una part que us desalta
que no veureu res d'ella sia bona.
Quant és Amor entre·ls amants contenta,
fa mudament, car desig la sustenta.

¿A qui ha dat favor tanta natura,
que no ignor com dins ell Amor obra?
Pensant que·s pert Amor, ladonchs la cobra;
no·s pot saber qué l'empeny o l'atura.
Per delit creix o per delit aminva,
per mal se mor e mal en vida·l torna,
e no tostemps, car varietat l'orna;
sa força·s gran quant hom pensa que·s minva.
Açò és ferm que sens desig menyscaba,
lo seu poder sens dolor no s'acaba.

Tornada

Per lo garró que lo rey veu de Caba
se mostr·Amor, que tot quant vol acaba.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data