Lo trabuquet dresseron en una caminea,
Mas el no trobon peira en cami ni en estreia
A la bruior que fa no seit tota brizeia
Si que .III. n’aporteron d’una granda legueia :
Ad .I. colp que ilh feron an .Ia. tor peceia ;
Ad autre .Ia. sala, vezent totz, deroqueia ;
E a la tersa vetz la peira es trenqueia,
Que si aiso no fos mot fora car compreia
[D’]aisels que dins estan.
Lo coms sel de Montfort, si com vos dig denan,
S’es mes al Castel nou vesent de manta jant ;
En Bochartz fo a Lavaur, e d’autre[s] no sai cant....
Lo filhs del castela, que fon pros e valhant,
Be son .C. cavaers arditz e combatans ;
Martis Algais i fo se vintes solamant.
Tot dreit al Castelnou al comte fort s’en vant.
L’ivesques de Caortz i era ichamant.
Deves Castras anero trastotz cominalmant.
E devas Carcassona don veneit pertrait grant
- ↑ — 2040. Ce vers ne se relie ni au précédent ni au suivant ; on ne voit pas non plus quel est le châtelain dont il est ici question. Il doit donc y avoir une lacune entre les v. 2039 et 2040, ce que montre aussi la réd. en pr. : Adonc lodit C. de M. a trametut serquar lodit senhor Bocard, loqual avia laissat a Lavaur per la guardar et ne estre gouvernado. Et adonc quand lodit Bocard a ausit lo mandament de so senhor, prestamen s’es metut en point, et aysso per venir devers el, an dos cens homes que a amenats an el, entre losquals y era un fìlh del castela deldit Lavaur, home valen et ardit, se ne avia en tot lo monde ung autre (p. 42). — 2044-5. Réd. en pr. : ... so es l’evesque de Cahours et lo de Castras, erreur manifeste, l’évêché de Castres n’ayant été fondé qu’en 1317.