El retornè atras, mas anc nos desgarni,
Ni anc aicela noit no jac nis desvesti,
Ni anc son olh no claus, per fe, ni no dormi,
Ni de tot l’autre dia.
Senhors, aras aujatz, si Dieu vos benaïa,
Que fel coms de Montfort ad aisela envazia.
Cant l’estorns fo fenitz, la batalha vencua,
El en Bochartz, cascus en auta votz escria :
« Baros, firetz avant ! que l’ost es descofia. »
Donc prezon tuit essems una grant envazia ;
Als trapts e al pavalhos an la ost estormia.
Si no fossolh valat c’ant fait e la trenchia
No lor agra mestiers per tot l’our de Pabia.
Can passar no poc otra cela cavalaria
Se tenc per cofondua, per morta e per traïa ;
Entre lors eisses dizon : So seria folia
Si no s’en retornavan, que pro an fait cel dia.
Lo camp tornan raubar a la luna seria
La nostra gens de Fransa, ans que fos desgarnia.
Nulhs hom no pot retraire la granda manentia
Que gazanhero lai ; que tots jorns a lor via
Ne seran els manens.
Lo coms de Monfort torna ins el castel dedens ;
De la batalha es alegres e jauzens.
E aicels de la ost, can so vengut dedens,
