Aller au contenu

Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/386

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
374
[1219]
croisade contre les albigeois.

Es la terra vermelha el sols e la palutz.
No i remas hom ni femna ni joves ni canutz
Ni nulha creatura si no s’es rescondutz.
9320La vila es destruita e lo focs escendutz.
Apres no tarzec gaire que lo reis es mogutz
Per venir a Tholoza.

CCXIII.[1]

De venir a Tholoza es vengutz deziriers
Al filh del rei de Fransa si quel seus senhariers
9325Se mes denant los autres ez a pro companhers
Que los pogs e las planhas els camis els sendiers
Son complidas e plenas d’omes e de molhers ;
E perprendon las terras Frances e Berriviers,
Flamenc e Angevi, Normans e Campaniers,
9330Bretos e Peitavis, Alamans e Baivers ;
Ez es tant grans la preicha dels homicidiers
Que dins en l’ost complida n’a .XIII. cens milhers ;
E menan las carretas e los muls els saumers,
E los traps e las tendas els conduitz els diners,
9335E feron breus jornadas per atendrels derriers.
El cardenals de Roma els prelatz dels mostiers,
Arsevesques, avesques e abatz e Templiers,
E monges e canonges, que de blancs que de niers,
N’a en la ost .V. melia dictans e legendiers ;

    — 9320. La réd. en pr. ajoute : dont lodit filh del rey ne fouc grandamen corossat et malcontent, quand ho a saubut, et aisso contra lodit n’Amalric ; et del grand corros que n’a agut s’es partit et drech a Tolosa (cf. v. 9321-2) a pres son camy an totas sas gens, et lodit capitani et sas gens n’a laissats anar la ont lor a plagut de anar (p. 109).