Laïns s’era el mes ab tota sa companha ;
Mas li nostri Frances e cels de vas Campanha,
Mancel e Angevi e Breton de Bretanha,
Loarenc e Friso e celh de Alamanha
Les ne traiso per forsa ans que vengues la granha,
E i arson mant eretge felo de puta canha
E mot fola eretga que ins el foc reganha.
Anc no lor laicha hom que valha .ia. castanha.
Pois gitet hom los cors els mes e mei la fanha,
Que no fesson pudor a nostra gent estranha
Aicelas malas res.
Can Menerba fo preza lo coms fortz mogutz es
E venc al Pog-Nautier sa sus en Carcasses,
E manda a la comtessa c’a lui aqui vengues.
Ela i venc mot tost cant el i ac trames.
Jes plus savia femna, si m’ajud Dieus ni fes,
No sap om en est mon tant can te lonh ni pres.
Tres jorns a sojornat lai en l’ost que grans es.
Un dijous bo mati en .I. palai s’es mes
Ab princeps, ab baros, e fo lo cosselhs pres
Co assetges om Terme la sus en Termenes,
Un castel meravilhos ; mas ans que soit comques
Istra de cors manta arma qu’en morra descofes,
E despendra el seti mot marc e mant tornes,
E i aura gazanhat cavals e palafres
E mota autra riqueza e trop mot bel arnes,
- ↑ — 1091. venc, ms. vent. — 1098. Il faut pour la mesure mervilhos, selon la prononciation française, et partout de même ; cf. v. 279, 2344, etc. — 1102. trop, ms. trot.
plus complet du poème. Il est en effet à remarquer que cette tirade est fort courte.