Li deron tan gran colp c’anc no s’en poc levar,
D’una asta de fraiche ab .I. gonfano vair,
Que no i poc estre abora lo prestre a l’ordenar
Quel dones penedensa nil fessa cofessar ;
Anquer no a .ii. jorns ques fe penedensar,
Per qu’ieu cre Jhesu Crist l’en voldra perdonar.
Cant li Frances o viron tuit li van ajudar ;
Mas li mainader felo comenson a tornar
Cant viro cels de l’ost venir e enpreissar ;
Be sabon e lor cor no lor poiran durar ;
Que so que an comquist podon asats portar
Si no fos cel qu’aucizon, don motz ne fan plorar,
Car mot era el riches e de mot gran afar.
Sei ome fan lo cors en sa terra portar,
Que els lo voldran lai a onor sosterrar.
Al matinet a l’alba, cant lo jorn pareih clar,
Cant ag[r]on .XV. jorns las vinhas fait talar,
Prezon los pabalhos els traps a destrapar,
Que, pel meu esient, els se voldran mudar :
La vitalha es trop cara, no lor pot abastar ;
Un pan val be .II. sol. a un petit disnar.
Si no fossan las favas no agran que manjar,
E las fruitas dels albres can las podon trobar.
Sobrel comte de Foiss comensan ad anar ;
La sus ad Autariba van tuit lo pon passar.
Trastot aicel estiu i voldran ostejar,
Quel plus o an en cor.
— 1860. cel, ms. cels. — 1869. Il y a peut-être ici une omission ; réd. en pr. ung petit pa valia dos sols, desquals ung home n’aguera ben minjat a ung repas ben cinq ou sies, desquals no fora pas estat trop sadol ne assasiat (p. 40).
