E mot cavaer mort e mot fort Braimanso,
Perduda manta ensenha e mant ric gomfano
Qu’en pujeron per forsa la sus en sel dompnhon
Malgrat d’aicels de l’ost, o volguessan o non.
Manguanels ni peireira nols ten dan d’un boton ;
Vianda an assatz, carn fresca e bacon,
Vi e aiga per beure e pa a gran foison.
Si Dami-Dieus nols dona calque percucion,
Si com fe en apres que lor deg menazon,
Ja no foran comques.
Senhors, volets auzir cosi Termes fon pres
E co sa gran vertut Jhesu Crist i trames ?
La ost estet entorn entro foron .VIIII. mes,
Que l’aiga lor falhi, que resecada es.
Vi avian asatz a dos mes o a tres,
Mas nulhs hom senes aiga no cug vivre pogues.
Pois plog una gran ploja, si m’ajud Dieu ni fes,
E venc .I. grans diluvis, de que lor es mal pres :
En tonas e en vaisels en an ilh asatz mes.
De cela aiga prestiron e meiren els conres :
Tais menazos los pres negus no sab on s’es.
Coselh an pres mes[t] lor que cascus s’en fuisses
En abans que morisson en aisi descofes.
Las domnas del castel an sus el dompnho mes ;
Cant venc la noit escura, que anc om non saub res,
Ichiron del castel senes autre arnes,
- ↑
— 1278. ens el ?