Mos Cominals fai ben parer

La bibliothèque libre.

  Mos Cominals fai ben parer
  que, si el pogues dir ni far
  cauza que.m degues enoiar,
  ill en faria son poder;
  mas paubreira villencs l’assaill
  e poders e iovens li faill,
  per qu’als guerriers non fai paor;
  e non a amic ni segnor
  que no.l tenha per enoios,
  mas tan quant ditz nostras tensos.
   
  E s’ieu lo voill ben dechazer,
  que.l voilla tolre mon chantar,
  ia non er qui.l don a maniar
  ni.l voilla albergar un ser;
  per que metrai.l chanz dinz serraill,
  per qu’el soven trembl’e badaill;
  Que la verchiera de sa oissor
  vendet, don son gai mant pastor,
  car lai vivi’ ab sos lairos
  emblan las fedas e.ls moutos.

  Anc ab armas no saup valer
  hom mens, tan se.n volgues lauzar,
  ni als guerriers, mas ab parlar,
  no saup hom meinz de dan tener:
  mas soven mou guerra assaill
  a cels que an croz e sonaill,
  don mil monge dinz refeitor
  pregan, plorant, nostre Seingnor,
  qu’en Pons-tortz e’n Sainz-Laurenz fos,
  si com es, viellz e soffraitos.
   
  Leiautat sol molt mantener
  e falsetat totz temps blasmar,
  mas al Tornell la.i vim laissar
  e del tot metre e non caler;
  per que ditz lo paire d’en Eraill
  que home qui nafre e taill
  e prenda son lige seingnor
  ni que.l toilla castel ni tor
  no.l deu mantener nuls homs bos,
  per qu’el no.l manten n’·n Randos.
   
  Ja nuill marit non cal temer
  de lui ni sa moiller gardar,
  ans lo pot laissar domneiar
  et estar ab leis a lezer;
  que quals que.l debois ni.ll entaill,
  deboissar lo po d’aital taill:
  ses pel, ses carn e ses color
  e ses ioven e ses vigor;
  e d’ome qu’es d’aitals faichos
  non deu esser maritz gelos.