Qan lo rius de la fontana

La bibliothèque libre.
(Redirigé depuis Quan lo rius de la fontana)
Der Troubadour Jaufre Rudel, sein Leben und seine Werke
A. Hettler (p. 57-59).

Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol
e par la flors aiglentina,
el rossinholetz el ram
volf e refranh et aplana
son doutz chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol ;
e non puosc trobar meizina,
si non vau al sieu reclam
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab desirada companha.

Pols totz jorns m’en falh aizina,
nom meravilh s’ieu n’aflam,
car anc genser crestiana
non fo, ni dieus non la vol,
juzeva ni sarrazina ;
ben es cel pagutz de mana,
qui ren de s’amor gazanha !


De desir mos cors non fina
vas cella ren, qu’ieu plus am ;
e cre que volers m’engana,
si cobezesa lam toi ;
que plus es ponhens qu’espina
la dolors, que ab joi sana,
don ja non vuolh c’om m’en planha.
 
Senes breu de pargamina
tramet lo vers, que chantam,
en plana lenga romana
an Hugon Brun per Filhol ;
bom sap, car gens Peitavina .
de Beiriu e de Gujana
s’esgau per leis e Bretanha.
 
Quan pensar m’en fai aizina
adoncs la bays e l’acol
mas pueys torn en reuolina
per quem n’espert en aflam
quar so que floris non grana
lo ioy que mi n’atayna
tot mos cujatz afaitanha.

Sin sui de lonia taina
e mais seinha non sufrainh
ço dis li gens anciana
q’ab sufrir uenz sauis fol
q’ades s’en uen de rabina
mas ieu aten causa uana
q’ailhor remanc en la fainha,

Car lo pessamen m’afama
50 don yeu l’abras e l’acol

m’a tornat trop aroyna
per quem pert mas no m’en clam
car sai que no floris ni grayna
l’amors on mon cors s’aclina
ni hom nos quei remanha.

Sa contenansa es soldana
qe ioi mi grup e m’asoilh
e nou fai amor uizina
q’en nabanz non cant q’eu bram
tan desir l’amor de cusana
cui iois e iouens aclina
cum fos lai en terra straigna.
 
Entre Grec e Trasmontana
volgra esser dins el mar
et aguec can e traina
ab que m’anes deportar
fuec e lenha e sertana
e pron peison per cozinar
e mi dons per companha.


Dies Gedicht ist nur in und e enthalten, weshalb von einer Gruppeneinthcilung nicht die Rede sein kann ; e «ählt zwei Strophen, nämlich 5 und 7, mehr als 0. Gedruckt ist es (bis auf Strophe 5 und 7) : R. III, 94, Parnasse occ. 20, M.W. I, 61. 1. Pro ai del chan essenhadors entern mi et ensenhairitz : pratz e vergiers, albres e flors, voutas d’auzelhs e lais e critz, per lo dous termini suau, 5 qu’en un petit de joi m’estau ; den nulhs deportz nom pot jauzir tan cum solatz d’amor valen. 2. Las pimpas sian als pastors, et als enfuns bordeitz petitz, ^" e mias sion tals amors, don ieu sia jauzens jauzitz ; 1. ensenhador e. — 2. et] es e. — 3. e flors] floritz e, ■— 7. don nuill deport nen e. — 10. bordeitz] buidens e. — 12. sia jauzeusj iauzexis sia e.