En la versió francesa comensa la canso arribant Renaud de la guerra , aguantantse las tripas ab las mans y cridantlo sa mare des de dalt de la finestra ; (això darrer nos recorda desseguida la canso de don Joan y D. Ramon ). En la versió italiana lo compte Angiolino torna de la guerra. En una de las altras versions francesas , Jean Renaud torna de la cassada ferit pel porch singlar (y aquí es encara mes sa semblansa ab la canso mallorquina). En la versió bretona es un cavaller que se ’n va al.bosch y allí hi troba una bruixa (korrigan) la qui’l fa morir al ésser de retorn a casa seua.
En lo comens es ahont hi ha mes diferencia entre las versions fins d’ una mateixa encontrada. En las unas ve de cassar, en altras de fira , en altras de guerra ; en lo acabament totas son quasi igualas.
La mes notable de lolas las versions es la bretona publicada per Villemarqué, (Barzaz-Breiz). Creyém que d’ ella van sortir las versions francesas, de aquestas la provenzal (ja en època tardana) en la quina Y héroe se titula Ariiaud V infant y d’ aquesta la catalana.
No volem fer un estudi , ni un juhí crílich sobre eixa canso, sols sí volem fer saber que nostra versió val tant com las estrangeras, si no val mès.
Posép aquí la versió francesa de la mateixa , perque’s veja la semblansa que tè ab la catalana de que tractem , sobre tot en lo comens.
Renaud à la chasse est allé
à la chasse du sanglier
Il a manqné le sanglier
et le sanglier l’a mangé.
Quand Renaud de la guerre s’ en vint,
