Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/251

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1216]
239
croisade contre les albigeois.

« .XXX. melia marcs, que res non sia mens,
« Da l’un Martror a l’autre volh que sian rendens ;
« E aquesta primeira er lo comensamens,
« E so quels remandra er non res e niens.
5625« E tenetz los ja sempre coma sers recrezens,
« Que ja monstrar nous poscan iradamen las dens.
— Senher, » ditz en Tibaut, « a m’entendetz breumens :
« Tant es grans lor orgolhs e lor afortimens,
« El malignes coratges e lor naturals sens
5630« Per que vos e nos autri devem esser temens ;
« Car si vos nols tenetz abaichatz e perdens
« Nos e vos e la Gleiza i trobarem contens. »
En aquestas paraulas es faitz l’acordamens.
El coms de Monfort manda sos malignes sirvens
5635(p. 142)Que comenso las talhas e los descauzimens,
Las ontas els dampnatges e los grans aonimens,
E van per meg la vila menassans e firens,
Per totas las partidas demandans e prendens.
Ladoncs viratz las donas e los baros dolens,
5640Marritz e fels e tristz e ploros e suffrens,
Per totas las carreiras ab lagrimas cozens,
Los olhs e los coratges sospirans e planens,
Los defora comprans e los dedins vendens,
Car no lor pot romandre farina ni fromens,
5645Ni cisclato ni polpra ni nulhs bos vestimens.
A ! la gentils Toloza, per las ossas franhens,
Com vos a Deus tramessa e mas de malas gens !
Car lo coms de Montfort i estec longamens
Per destruire Tolosa e per far sos talens ;
5650E pois passec Garona e anec a Sent Gauzens,
Dreitament en Gasconha.

    — 5625. sers, ms. cers.