Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/110

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
98
[1211]
croisade contre les albigeois.

XCVII.[1]

2120Li Frances esperonan com baro natural
A l’enan que ilh podon, al pendent d’una val.
Mos senher Bochartz tenc .I. peno de sendal
On a pent .I. leo e sist sobrel chival,
Que, qui ver en vol dire, plus de cent lb. val.
2125Lai en aicela via c’om va a Montreial
Feron sobrels rotiers tuit essems cominal
Dels espeias trenchans, si que lor fan gran mal.
Tals .C. n’i laissan mortz ja no veiran Nadal,
Ni lor fara contraria caresma ni carnal.
2130Lo filhs del castela que tenia Lavaur
Ladoncs fo ab sageta feritz per lo nazal
E per l’ulhal de l’elme, que lo colps fo mortal.
A la terra chai mortz denan lo senescal
Ad aicela envazia.

XCVIII.[2]

2135Mosenher Bochartz broca, cous ai dit, per la via
E li Frances ab lui, que prezon la envazia
Per tot la major preicha que dels de l’ost venia.
En auta votz Montfort ! cascus dels seus escria,
E el desobre totz Dama Santa Maria !
2140El coms de Foiss de sai ab sa gran baronia.
Aqui viratz ladoncs tanta targa brizia,
E tanta asta fronia e meig la pradaria

  1. — 2125. via, ms. vila. — 2127. Corr. De las t. e. ?
  2. — 2140. Ce vers manque de verbe ; il se peut qu’il soit sous-entendu, mais il n’est pas impossible non plus qu’un vers contenant la fin de la phrase ait été omis par le copiste.