La d’en Marti Dolitz viron ilh ab aitant
Per lo Tarn contr’Agot ve[s] la vila nadant.
Li nostri cant o viron agron joia mot grant :
Lo castel establiro ; queus iria comtant ?
Pons de Belmont lo bailes mori contral gal cant ;
A Montagut torneron .I. jorn al sol colcant,
Puis venc a Brunequel lo comte mantenant ;
Salvanhac a perdut on a de bel fromant,
De qu’el es mot iretz.
Li baro de Tolosa s’en son tost retornetz ;
E lo pro coms R. am trastot son barnet
I venc a Rabastencs, e pois s’en son montet
La sus eves Galhac, tot o a recobret :
La Garda e Pog Gelsi que tenia en amistet,
Sent Marcel e la Guipia ; per tot a el alet.
Ladonc fo pres Paris quel coms a asetget ;
Cels de Sant Antoni s’en son a lui tornet.
Montagut se redè ans quel mes fos passetz :
Mas cant de Brunequel, totz los desamparet.
Om lor fazia creire, fe que dei Dami-Det,
Que lo com[s] de Montfort era del camp raüzetz
E ques n’era fugitz en la terra on fo netz,
E que jamais crozat en trastot [lor] aed
No vindran e la terra, quel plus eran tuet.
Mas abans de mieg an er trastot cambiet,
Que lo coms de Montfort a Frances amenet.
- ↑ — 2313. Corr. En venc ? — 2322. era, faut-il supposer la forme française eit ? cf. 2403.
— 2302. Corr. Martin Algais ?