Ans que la guerra parca ni sia afinea,
I aura mot colp fait e mota asta brizea,
E mot gomfano fresc n’estara per la prea,
E mota arma de cors ne sera fors gitea,
E mota daima veuza ne sera essilhea.
Lo reis P. d’Aragon s’en vait am sa mainea,
E a tota sa gent de sa terra mandea,
Si que n’a gran companha e bela ajustea.
A totz a la paraula diita e devizea
Quel vol ir a Tolosa contrastar la crozea
Que gastan e destruzo tota la encontrea.
E lo coms de Toloza a lor merce clamea,
Que no sia sa terra arsa ni malmenea,
Que no a tort ni colpa a neguna gent nea.
« E car es mos cunhatz, c’a ma seror espozea,
« E eu ai a so filh l’autra sor maridea,
« Irai lor ajudar d’esta gent malaurea
« Quels vol dezeretar.
« Li clergue els Frances volon dezeretar
« Lo comte mon cunhat e de terra gitar,
« Ses tort e senes colpa que om nol pot comtar :
« Mas sol car a lor platz le volon decasar.
« E pregue mos amics, sels quem volen ondrar,