« Si nos partem d’aisi trols aiam peciatz.
« Nos avem pro balestas e cairels empenatz,
« E anem al pertrait e siam ben coitatz,
« Si que lo dits el faits sia essems mesclatz.
« E anem tuit essems per rama e per blatz,
« E aportem ne tant tro umplam les valatz ;
« Car laïns es la flor de trastotz los crozatz,
« E si los podem pendre er lor orgolhs baisatz
« D’en Simo de Montfort qu’es contra nos juratz.
« E[r] fassam a parvent perque em ajustatz,
« E anem al pertrait ! »
La osts va al pertrait tost e viassamens,
Que no i a cavaler ni borzes ni sirvens
Que non aport .I. fais sus al col a prezens ;
E gieto l’el[s] valatz e umplols belamens,
Qu’al pe de la paret es lors enantimens,
Ques prendon a picar ab los grans ferramens.
Els Frances se defenden e gieton focs ardens,
E grans cairos e peiras, e aquo espessamens ;
Apres aiga bulhida desobrels garnimens.
Els dejos, can la sento, s’en parten secodens,
E di[s] laüs a l’autre : « Trop es plus dous pruzens
« Que no son estas aigas que nos gitan bulhens. »
E li arquier lor trazon ca[i]rels espessamens,
Que negus dels Frances no i auza estre aparens,
Que no sia feritz o per cais oper dens.
E li peirier que i trazon que lor so mal mirens,
- ↑ — 2852. dous, ms. doncs. — 2853. Ms. gitam.
— 2838. Corr. lors l’o.