Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/212

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
200
[1216]
croisade contre les albigeois.

Ab tota sa companha e demanda e enquier :
« Senhors, » ditz en Lambertz, « nos em trastuit parer,
« E de mal e de be serem tuit parsoner.
4620« E s’a nos Dieus gitatz en aital caitivier
« Que trazem major pena c’arma de renoier,
« Que tota noit el dia nos combatol peirier
« Per trastotas partidas e li arcbalestier.
« Aisi nos son falhidas las arcas elh graner
4625« E de nulh blat del mon no avem .I. sestier ;
« E li nostre caval n’an tan gran desirier
« Que lo fust e l’escosa mane[n]jon volontier.
« E lo coms de Montfort nons pot aver mestier,
« Ni am lo comte jove no trobam acordier,
4630« Ni no sabem carreira ni via ni semdier
« Ab que puscam estorcer del mortal encombrier,
« E de la granda ira e del gran destorbier.
« Primeirament a Dieu e a vos cosselh quier. »
Wles. de la Mota li respondec primier :
4635« Per Dieu, bels sira oncle, pos la fans nos requier,
« No sai autre cosselh al nostre milhorer
« Mas que sian manjat li roci els destrier,
« Que bona fo la carns del mul que manjem ier,

    entre les assiégés du château et les croisés : Et quand lodit capitani (le capitaine du château) a vist so que los de la vila lor fasian, a cridat als del sety del C. de M. que no era plus remedi de tenir, car no an res plus per vieure, et an minjat deja la plus granda partida de lors chevals. Et quand los deldit sety an ausit planie et cridar los del castel, a ly respondut ung apelat d’Albert, ly disen que no y a remedi de lor donar secors, car los de la vila lo donavan tan d’affas que no saben que far..... Et ausida ladita responsa, ung apelat Ramon de Roquamaura (cf. v. 4644) : « Helas ! ben me aperte a my aysso, car ay laissat mon mestre per venir ayssi... » (p. 73). — 4625. E, corr. Que ?— 4631. del, ms. al. — 4635. la fans, ms. lefans.