M. CC. e X. ans que venc en est mon,
E si fo lai e mai can florichol boicho.
Maestre W. la fist a Mont Alba on fo.
Certas si el agues aventura o do,
Co an mot fol jotglar e mot avol garso,
Ja nolh degra falhir negus cortes prosom
Que nolh dones caval o palafre breton
Quel portes suavet amblan per lo sablon,
O vestimen de seda, pali o sisclato ;
Mas tant vezem quel setgles torna en cruzitio
Quelh ric home malvatz que deurian estre pro,
Que no volon donar lo valent d’un boto ;
Ni eu no lor quier pas lo valen d’un carbo
De la plus avol cendre que sia el fogairo.
Dom[n]i-Dieus los cofonda que fetz lo cel el tro
E santa Maria maire !
Cant le coms de Toloza de cui era Belcaire
Vit quel vescoms sos botz li era a contraire
E tug sei enemieg li volon guerra faire,
Be sap que li crozat ja no tarzaran gaire
Que non intron per lui en son prion repaire.
Per l’arsevesque d’Aux qui era sos compaire
Trames lai en Gasconha, car li era vegaire
Qu’el ira al mesatge, no s’en voldra estraire,
E l’abas de Condom, us clergues de bon aire,
R. de Rabastencs qui era bos donaire,
- ↑ — 223. enemieg, ms. en esmieg. — 224. tarzaran, ms. tarzara. — 230. Réd. en pr. : ... et aytamben al senhor de Rabastens en Bigorra, ..... loqual senhor de Rabastens se nomava
— 206. lai, ms. lan.