E lor agait bastiron ab lo jorn esclarzit,
E lh’autre esperonan per mei lo camp polit.
E cant cels de la vila o an vist e auzit
Entrels critz ela noiza de totas partz tendit ;
Aisi prendo las armas, cant foro resperit,
Que bragas e camizas i mezon en omblit,
E perprendo la plassa e an lo camp sazit
Li corn e las senheiras e las trompas el crit.
E li Frances ensemble son ins el camp salhit.
En B. de Cumenge pres lo capdel el guit
Dels omes de la vila qu’els no sian delit,
En apres lor escrida no serian sofrit.
Lo coms, en Amaldric, en Alas amarvit,
En Folcaut, en Robertz, en Peire de Vezit,
En Robert de Beumont, Manases de Cortit,
En Ugues de Laici, en Rogers d’Andelit,
Esperonan ensemble, e foro tant seguit
Que lai on se monstreron an tan bel colp ferit
Que cels dedins trabucan e cazen escarit,
Que mans d’els en caseran ins en l’aiga vestit.
E li Frances per forsa an tant be envazit
Que lo fossat e l’aiga an passat e envaït.
Et il dedins escridan, li gran e li petit :
« Santa Maria, val nos, que no siam delit ! »
En Rogers Bernatz broca e al pas establit,
E defen e restaura ab lo cor afortit ;
E l’ome de la vila ab lo[s] baro[s] fa[i]zit,
Can ilh foron ensemble triat e reculhit,
Cavalier e borzes e sirvent enardit,
— 7000. Fauriel transporte ce vers entre 7003 et 7004, où il serait en effet mieux placé. — 7005. Peire, ms. ꝑe ; en toutes lettres aux vers 7129 et 7212. — 7009. an, corr. ac ? — 7017. Ms. cors.