« Que si prendet[z] Tholosa, nous o sai pus carzir,
« Beuretz de la fontana que nos pot perterir. »
E il li respondero : « Nons podon pus tenir. »
E anero lo seti milhorar e omplir.
Mas en breu de termini venon a l’escremir,
Que tota l’ost ensemble s’es prez’ a esbaudir,
Quel coms vai n’Amaldric de Crio reculhir,
En Guilabert de Rocas e n’Albert de Sent Lir,
Ab pus bela companha que nous sabria dir.
Elh baro de Tholosa se son anat garnir,
Que l’us no aten l’autre c’armas posca sufrir,
E aneron las lissas els fossatz establir,
Els sirvens els arquiers per las ortas salhir ;
E can la ost repaira, ques pres a revenir,
Ferol pla e la plassa e la terra tremir.
Ladoncas pogratz vezer tant ausberc resplandir,
E tant escut mirable e tant elme luzir,
E tanta bela ensenha e tant peno bandir !
Non i a .I. ni autre la vila no remir ;
E pois di l’us a l’autre : « Per ma feus pos ben dir
« Que nom don’a vejaire que s’en volhan fugir. »
E lo coms de Montfort fetz la ost somonir,
Que tuit vengan ensemble lo parlament auzir ;
El coms fo bels e savis e fels be enardir,
E deslaset son elme e comenset a dir :
« Senhors, vos etz vengut per la Glieza servir,
« E per la vila pendre e per mi enantir.
— 7353. Que, corr. E ? — 7354. Quel, ms. Quels. Crio, ms. trio. — 7370. lo, ms. la. — 7373. Réd. en pr. ... als quals a dict et demonstrat com els son vengut per ly dona secors et prendre venjansa del comte Ramon, loqual te les iretges dins Tolosa, contra le voler de touta la Gleysa... (p. 97).