Senhors, mot fo l’avers meravilhos e grans
Que agren de Bezers los Frances els Normans,
Que a tota lor vida ne foro mais manans
Si no fos lo reis arlotz am los caitieus truans
Que arseron la vila, las molhers els efans,
E los velhs e los joves, els clercs messa cantans
Que eran revestit ins el mostier laians.
Tres jorns an sojornat en les pratz verdejans ;
Al quart jorn son mogutz cavalier e sirjans
Per la terra qu’es plana, que no i a desturbans,
Lors estandartz dressatz contral vent banoians.
A un dimartz al ser, a las vespras sonans,
Vengro a Carcassona on eran dins dolans
Per la mort de Bezers qu’ieu vos ai dit davans.
E lo vescoms estec pels murs e pels ambans,
E esgarda la ost don es meravilhans.
A cosselh apelec cavaliers e sirjans,
Sels qui so bo per armas ni milhors combatans :
« Anatz, baro, » ditz el, « montatz els alferans ;
« Iscam nos en lai fors e siam quatre sans
« De totz aicels qui an milhors cavals corrans ;
« Ans que sia noit escura ni lo solels colcans
« Podem cels desconfir que son per cels pendans.
« Senhors, » ditz lo vescoms, « totz vos aparelhatz ;
