Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/374

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
362
[1219]
croisade contre les albigeois.

En Bertrans de Gordo e l’Abas Montalbes,
E i es W. Unautz en R. Unaudes,
9000En Amalvis, en Ugs de la Mota entremes,
Garcias Sabolera, en P. Navarres,
E de lor de Toloza cavalers e borzes,
Ez ab motz baros d’autres ab los cors enteres,
Son vengutz vas lo comte si cum era empres.
9005E cant foron essems, ans que pus hi cregues,
A lo rics coms de Foish lo comte jove enques :
« Senher coms, aram sembla queus creish honors e bes,
« Que nos aurem batalha verament ab Frances,
« Qu’ieu conosc las senheiras els senhals els aurfres ;

    — 9006. A (correction de Fauriel), ms. E. — La jonction du jeune comte de Toulouse avec le comte de Foix n’est pas exprimée ici aussi clairement que dans la réd. en pr. : et ainsin que lodit comte jove y volguet partir (pour aller au secours de Marmande), es vengut un messatge, que prestamen et sans delay ane donar secors al comte de Foix loqual era intrat al Lauragues an petita compania, loqual avia faicta la plus bela presa de bestial et de gens, que jamais home aguessa faicta en aquel temps ; car tot lo bestial deldit Lauragues avia pres et assemblat, tant buous que vacas, jumentas et ovelhas, que autre bestial, loqual menava dins lodit Tolosa. Et adonc, quand los que n’Amaldric avia laissats en garniso, tant per lodit pays del Lauragues que de Carcasses, se son ajustats et al davant deldit comte de Foix son venguts, per ly ostar ladita presa. Et adonc, quand lodit comte de Foix a vist lo grand monde que contra el venia, es se retirat dedins Vassiega, en attenden lo secors deldit comte jove, ainsi que mandat ly avia, loqual comte jove es arribat an totas sas gens, dont lodit comte de Foix n’es estat fort joyos. Et apres se son metuts a conseilh que era de far, vist que lors ennemics lor eran aqui dessus. Et adonc lodit comte jove a dict al comte de Foix (contre-sens, cf. v. 9006) « Senhor, aras veyren o qui sera valen o coard ; car ayssi aven la flor de tots nostres ennemics, ainsin que podes veser a lors ensenhas desplegadas ; car Folcauts et Valats (9010) y son... » (p. 105-6).