Vie de saint Léger

La bibliothèque libre.
Aller à la navigation Aller à la recherche
Ajouter un fac-similé pour vérification, — comment faire ?
Ajouter un fac-similé pour vérification, — comment faire ?


La Vie de Saint Léger, évêque d’Autun
vers 980
Éd.: J. Linskill, Paris 1937



I


Domine Deu devemps lauder,
Et a sos sancz honor porter.
In su' amor cantomps dels sanz,
Quœ por lui augrent granz aanz;
5Et or es temps et si est biens
Quœ nos cantumps de sant Lethgier.

II


Primes didrai vos dels honors
Quœ il awret ab duos seniors;
Aprés ditrai vos dels aanz
10Que li suos corps susting si granz,
Et Ewruïns, cil Deu mentiz,
Que lui a grant torment occist.

III


Quant infans fud, donc a ciels temps,
Al rei lo duistrent soi parent,
15Qui donc regnevet a ciel di,
Cio fud Lothiers, fils Baldequi.
Il l'enamat, Deu lo covit,
Rovat que letres apresist.

IV


Didun, l'ebisque de Peitieus,
20Lui·l comandat ciel reis Lothiers.
Il lo reciut, tam ben en fist
Ab u magistre sempre·l mist,
Qui llo doist bien de ciel savier
Don Deu serviet por bona fied.

V


25Et cum il l'aut doit de ciel art,
Rende·l qui lui lo comandat.
Il lo reciu, bien lo nodrit;
Cio fud lonx tiemps ob se lo·s ting.
Deus l'exaltat cui el servid,
30De sanct Maxenz abbas divint.

VI


Ne fud nuls om del son juvent
Qui mieldre fust donc a ciels tiemps;
Perfectus fud in caritet,
Fid aut il grand et veritiet,
35Et in raizons bels oth sermons;
Humilitiet oth per trestoz.

VII


Cio sempre fud et ja si er
Qui fai lo bien, laudaz en er;
Et sanz Letgiers sempre fud bons,
40Sempre fist bien o que el pod.
Davant lo rei en fud laudiez;
Cum il l'audit, fu li'n amet.

VIII


A se·l mandat et cio li dist,
A curt fust, sempre lui servist.
45Il l'exaltat e l'onarat,
Sa gratia li perdonat,
Et hunc tam bien que il en fist,
De Hostedun evesque en fist.

IX


Quandius visquet ciel reis Lothiers,
50Bien honorez fud sancz Lethgiers.
Il se fud morz, damz i fud granz.
Cio controverent baron franc,
Por cio que fud de bona fiet,
De Chielperig fesissent rei.

X


55Un compte i oth, pres en l'estrit;
Ciel eps num auret Evruï.
Ne vol reciwre Chielperin,
Mais lo seu fredre Theoiri.
Ne·l condignet nuls de sos piers,
60Rei volunt fair' estre so gred.

XI


Il lo presdrent tuit a conseil,
Estre so gret en fisdren rei;
Et Ewruïns ott en gran dol,
Porro que ventre no·ls en poth.
65Por ciel tiel duol rova·s clergier,
Si s'en intrat in un monstier.

XII


Reis Chielperics tam bien en fist
De sanct Lethgier consilier fist.
Quandius al suo consiel edrat,
70Incontra Deu ben s'i garda,
Lei consentit et observat
Et son regnét ben dominat.

XIII


Ja fud tels om, Deu inimix,
Qui l'encusat ab Chielpering.
75L'ira fud granz cum de senior,
Et sancz Lethgiers oc s'ent pauor;
Ja lo sot bien, il lo celat,
A nuil omne no·l demonstrat.

XIV


Quant ciel' irœ tels esdevent,
80Paschas furent in eps cel di;
Et sancz Lethgiers fist son mistier,
Missœ cantat, fist lo mul ben.
Pobl' et lo rei communïet
Et sens cumgiet si s'en ralet.

XV


85Reis Chielperics, cum il l'audit,
Presdra sos meis, a lui·s tramist;
Cio li mandat que revenist,
Sa gratia por tot ouist.
Et sancz Lethgiers ne·s soth mesfait;
90Cum vit les meis, a lui ralat.

XVI


Il cio li dist et adunat:
«Tos consiliers ja non estrai.
Meu' evesquet ne·m lez tener
Por te qui sempre·m vols aver.
95En u monstier me laisse intrer,
Pos ci non posc, lai vol ester.»

XVII


Enviz lo fist, non voluntiers,
Laisse l'intrar in u monstier.
Cio fud Lusos ut il intrat;
100Clerj' Ewruï illo trovat.
Cil Ewruïns molt li vol miel,
Toth per enveia, non per el.

XVIII


Et sancz Lethgiers fist so mistier,
Ewruï prist a castier:
105Ciel' ira grand et ciel corropt,
Cio li preia laissas lo toth.
Fus li por Deu, ne·l fus por lui,
Cio li preia paias s'ab lui.

XIX


Et Ewruïns fist fincta pais;
110Cio·l demonstrat que s'i paias.
Quandius in ciel monstier instud,
Cio·l demonstrat amix li fust.
Mais en avant vos cio aurez
Cum ill edrat por mala fid.

XX


115Rex Chielperings il se fud morz;
Per lo regnét lo sowrent tost.
Vindrent parent e lor amic,
Li sanct Lethgier, li Ewruï;
Cio confortent ad ambes duos
120Que s'ent ralgent in lor honors.

XXI


Et sancz Lethgiers den fistdra bien,
Quœ s'en ralat en s'evesquet.
Et Ewruïns den fisdra miel,
Quœ donc deveng anatemaz.
125Son quev que il a coronat
Toth lo laisera recimer.

XXII


Domine Deu in cio laissat
Et a dïable·s comandat.
Qui donc fud miels et a lui vint,
130Il voluntiers semper reciut.
Cum fulc en aut grand adunat,
Lo regne prest a devastar.

XXIII


A foc, a flamma vai ardant
Et a gladies percutan.
135Por quant il pot, tan fai de miel;
Por Deu ne·l volt il observer.
Ciel ne fud nez de medre vius
Qui tal exercite vidist.

XXIV


Ad Ostedun, a cilla ciu,
140Dom sanct Lethgier vai asalir.
Ne pot intrer en la ciutat;
Defors l'asist, fist i gran miel,
Et sancz Lethgiers mul en fud trists,
Por ciel tiel miel quœ defors vid.

XXV


145Sos clerjes pres il revestiz,
Et ob ses croix fors s'en exit.
Porro'n exit vol li preier
Quœ tot ciel miel laisses por Deu.
Ciel Ewruïns, qual hora·l vid,
150Penre·l rovat, lïer lo fist.

XXVI


Hor en aurez las poenas granz
Quœ il en fisdra li tiranz.
Li perfides tam fud cruels
Lis ols del cap li fai crever.
155Cum si l'aut fait, mis l'en reclus;
Ne soth nuls om qu'es devenguz.

XXVII


Am las lawras li fai talier
Hanc la lingua quœ aut in quev.
Cum si l'aut toth vituperét,
160Dist Evvruïns, qui tan fud miels:
«Hor a perdud don Deu parlier;
Ja non podra mais Deu laudier.»

XXVIII


A terra joth, mult fo afflicz;
Non oct ob se cui en calsist.
165Super lis piez ne pod ester,
Que toz los at li condemnets.
Or a perdud don Deu parlier;
Ja non podra mais Deu laudier.

XXIX


Sed il non ad lingu'a parlier,
170Deus exaudis lis sos pensaez;
Et si el non ad ols carnels,
Encor los ad espiritiels;
Et si en corps a grand torment,
L'anima'n awra consolament.

XXX


175Guenes oth num cui·l comandat;
La jus en cartres l'en menat;
Et en Fescant, in ciel monstier,
Illo reclusdrent sanct Lethgier.
Domine Deus in ciel flaiel
180I visitét Lethgier son serw.

XXXI


La labia li ad restaurat,
Si cum desanz Deu pres laudier;
Et hanc en aut merci si grand
Parlier lo fist si cum desanz.
185Donc pres Lethgiers a preïer,
Poble ben fist credre in Deu.

XXXII


Et Ewruïs, cum il l'audit,
Credre ne·l pot antro que·l vid.
Cum il lo vid, fud corroptios;
190Donc oct ab lui dures raizons.
El cors exastra al tirant,
Peis li promest ad en avant.

XXXIII


A grand furor, a gran flaiel,
Si·l recomanda Laudebert.
195Cio li rova et noit et di
Miel li fesist dontre qu'el viu.
Ciel Laudeberz fura buons om,
Et sancz Lethgiers duis a son dom.

XXXIV


Il li vol faire mult amet;
200Bewre li rova aporter.
Garda, si vid grand claritet;
De cel vindre, fud de par Deu.
Si cum roors in cel es granz
Et si cum flammes clar ardanz.

XXXV


205Cil Laudeberz, qual hora·l vid,
Torne s'als altres, si llor dist:
«Ciest omne tiel mult aima Deus,
Por cui tels causa vin de ciel.»
Por ciels signes que vidrent tels,
210Deu presdrent mult a conlauder.

XXXVI


Tuit li omne de ciel païs
Trestuit apresdrent a venir;
Et sancz Lethgiers lis predïat,
Domine Deu il les lucrat.
215Rendet ciel fruit espiritiel
Quœ Deus li auret perdonat.

XXXVII


Et Ewruïns, cum il l'audit,
Credre ne·l pot antro que·l vid.
Cil biens qu'el fist, cil li pesat;
220Occidere lo commandat.
Quatr' omnes i tramist armez
Que lui alessunt decoller.

XXXVIII


Li tres vindrent a sanct Lethgier,
Jus se giterent a sos pez.
225De lor pechietz que aurent faiz
Il los absols et perdonét.
Lo quarz, uns fel, nom a Vadart,
Ab un inspieth lo decollat.

XXXIX


Et cum il l'aud tollut lo quev,
230Lo corps estera sobre·ls piez.
Cio fud lonx dis que non cadit;
Lai s'aprosmat que lui firid.
Entro·l talia los pez dejus,
Lo corps estera sempre sus.

XL


235Del corps asaz l'avez audit
Et dels flaiels que granz sustint.
L'anima reciut Domine Deus;
Als altres sanz en vai en cel.
Il nos aiud ob ciel Senior
240Por cui sustinc tels passïons!