« Que t’en puscas areire mantenent retorner. »
Per so, si Dieus m’ajut, els non fan a blasmer,
Car lor establimens en ques degran fier,
Guiraut de Pepios e tuit sei cavaler,
S’en eisson del castel e foras pel graver ;
Ditz que no i remandria per aur ni per diner,
E vai cels de Moissac aucire e malmener,
E lor vila fon preza.
No sai sis fo pecatz o remas per justiza
C’anc no volgro far patz adonc en nulha guiza
Li borzes de Moissac, lai can Pena fon priza.
Nos cujan c’a lor vida fos la vila comquiza,
E la gens de Tolosa que laïns s’era miza
E lor cridan tot jorn cascus e quels atiza.
L’arsevesques de Rems vestic .Ia. pel griza
E sec ins en son trab sus .Ia. coisna biza ;
E lo coms de Montfort el chantres S. Daniza,
E la comtessa i es qu’es denant lor asiza,
E manta baronia que delatz lor s’es miza,
En Wles d’Encontre que Dieus aima e priza,
En P. de Lhivro que fort ora en glieiza,
En Lambertz de Limos que viast .Ia. camiza
Per la calor que fai que fo faita a Friza :
- ↑ — 2520. a, corr. en.
faut sans doute suppléer met te, ou quelque chose d’analogue. — 2502. Il est clair que c’est de Castel- Sarrazin et non pas de Moissac, comme l’a cru Fauriel, que Guiraut de Pépieux se retira, mais les vers 2504-5 donnent un sens impossible, si on les rapporte à ce personnage. Manque-t-il quelque chose avant le v. 2504 ? Rien dans la réd. en pr. — 2504. cels, ms. aicels.