Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/128

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
116
[1212]
croisade contre les albigeois.

CXXI.[1]

Lo comte de Montfort c’om apela Simon
Fai dressar las peireiras e li autre baron,
E fan far .Ia. gata e bastir .I. bosson,
2545Que noit e jorn tabusta sus el mur d’environ.
Aicels dedins Moichag so marrit e felon :
Un jorn s’armeron tuit quedament a lairon,
E van ferir en l’ost a coita d’esperon.
Ardre cujan la gata e i portan mant tizon :
2550« A las armas ! » escridan Frances e Bergonhon ;
De las albergas salhon Peitavin e Guascon,
Flamenc e Loarenc e Norman e Breton ;
Mots aubercs an vestitz e mot bon gonion
E desus mot perpung e mant ric sisclaton.
2555E lo coms de Montfort venc punhen pel sablon,
E portec entresenhs e escud ab leon.
Lo destrier li aucizon a l’issit d’un boichon :
Retengutz fora e pres en aicela sazon
No fos W. d’Encontre, cui Domni-Dieus ben don !
2560E mesira Moreu qu’esteit son companhon,
So es .I. cavalers de mot bela faison,
Que es pros e cortes, arditz e bels e bon.
A la rescossa punh P. cel de Lhivron
E en Folcaus de Merlin am lo comte Guion.
2565A batalha rengada vengron d’aital randon
Quel comte escodiran, o volguessan o non,

  1. — 2549. Réd. en pr. e talamen an faict que grandamen les an faict recular, e losdits engins an arses e bruslats, que ung solet no ne an laissat que tots ne sian estats arses et bruslats (p. 48). — 2554. Ms. perpugnt e suout de s.