Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/143

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1213]
131
croisade contre les albigeois.

CXXXVI.[1]

Al Capitol s’en vai lo coms dux e marques :
A lor dig e retrait del rei que vengutz es,
E que amena gens e ques a seti mes ;
2910Deforas a Murel son las tendas espes,
Ques el a ab sa ost asetjadz los Frances,
« E que portem peireiras e totz los arcs turques ;
« E can la vila er preza irem en Carcasses,
« E cobrarem las terras, si Dieus o a promes. »
2915E eli respondero : « Senher coms, so es bes
« S’aisis pot acabar co ilh o an empres ;
« Mas li Frances so mal e dur en totas res,
« E an durs los coratges e an cor leones ;
« E so fortment iratz car ta mal lor es pres
2920« D’aicels que als Pujols avem mortz e malmes.
« E fassam o de guiza que no siam mespres. »
Ab tant cornan la ost li cornador cortes
C’ades n’iesquen trastuit ab trastotz lors arnes.
Tot dreit enta Murel, quel reis d’Arago i es.
2925E eison per los pons cavaer e borzes
El pobles de la vila, viatz e endemes
Son ve[n]gud a Murel, on laiseron l’arnes
E trop bos garnimens e trop ome cortes ;
De que fon grans pecatz, si m’ajut Dieus ni fes,
2930En valg mens totz lo mons.

CXXXVII.[2]

Tots lo mons ne valg mens, de ver o sapiatz,
Car Paratges ne fo destruitz e decassatz

  1. — 2912. arcs, ms. arcts.
  2. — 2932. Paratges, ms. paradis ; cf. 2962.