Az una part se trazo e parlero soletz.
« Senher coms, » ditz Lucatz, « aquest mot entendretz :
« Si vos baissatz Tholosa vos meteis ondraretz,
« E si vos la ondratz nos e vos baicharetz.
« So ditz lo reproverbis e demonstra la leitz :
« Cui mal fis no t’i fis ; per que vos en gardetz.
« Vos avetz mortz los paires els filhs els parentetz,
« Per que jamais la ira dels cors nols gitaretz.
« E pos els no vos aman no es dreitz quels ametz.
« Tant volon l’autre comte e l’ama lor secretz
« Per que ja longament vos no i eretaretz
« Si no prendetz cosselh que totz jorns la baichetz.
— Senher coms, » ditz l’avesques, « aisi comensaretz,
« Monstrar vos ei la via com los apoderetz :
« Eu los prezi a merce per aiso quels sobtetz,
« E, si om vos blasmava que melhs von razonetz,
« Que de me e de Glieiza e de mercels gitetz.
« Trastotas las clausuras els plancatz desfaretz,
« Els garnimens e las armas en apres lor prendretz,
« E qui las rescondia que de mort l’encolpetz ;
« E per las vostras terras los ostatges partretz ;
« E tot aquel aver quels saubrem nils saubretz
« Per deguna maneira von esmanentiretz,
« Els vostre enemixs ab l’aver confondretz,
« E tot vostre linatge e vos enrequiretz ;
« Proensa e Catalonha e Gasconha pendretz,
« E cobraretz Belcaire.
— 5424. Corr. E g. e a. — 5427-74. La réd. en pr. ne contient rien qui corresponde à ces vers.