Qu’era de ric linatge e de aut parentat
E de bela semblansa e complit de bontat.
Tant estel coms el seti tro el son plaidejat,
Que per fraitura d’aiga son ab lui acordat.
E conquerit las terras e en lonc e en lat ;
E anet a Posqueiras on complit so mandat ;
E pois destruis Berniz a tort e a pecat
On aucis mot bon ome complit de veritat
Que fazian almoinas e semenavan blat,
E mot bon cavaer que no eran dampnat ;
E pois pres la Bastida e mot donzel triat,
Per que ilh e Dragonetz son essems acordat.
E pois a a l’avesque de Viviers enviat,
Car el e n’Azemars se son entremesclat,
Que navei li trameta, belament, a celat,
Sobre l’aigua de Rozer, e son outra passat ;
Dont lo valens coms joves a mot lo cor irat,
Quel vinher de Valensa om avia talat,
Car el se combatera, quil ne crezes, de grat.
E intrec al Montelh on Lambert l’a menat ;
Anec al Crest Arnaut e a l’asetiat,
On ac per establida mot bon baro prezat :
W. Arnaut de Dia ab fi cor esmerat,
— 5674. de aut, ms. denaut. — 5684-5. Réd. en pr. et peis anet prendre La Bastida et trastot lo pays, loqual tenia ung apelat Dragonet, loqual es desus nomat (cf. vv. 3859, 4954) loqual es ung de la compania et principal del comte jove ; mais el se caraviret et fouc traydo, et fouc de la compania del partit del C. de M. (p. 85). — 5686. Réd. en pr. Or dis l’historia que dementre que tot aysso se fasia, l’evesque de Nevers (!) trametet ung grand secours al C. de M., et aysso per lo Rose ; loqual secors menava et conduisia ung apelat Azemar (p. 85). — 5691. om, ms. on. — 5694. Ms. al crest. a. (sic), réd. en pr. Crest Arnaud.