En Rogers d’Aspel broca, que s’es ben enantitz :
Fer n’Ainart de la Becha sobre l’ausberc trailitz,
Si l’abat el trabuca que lo cors l’es glatitz.
Lai venc Rogers Bernatz si co los ac auzitz,
Ben dreitament lo porta lo correns arabitz ;
Ricartz de Cornados fo si per lui feritz
Que l’escut li debriza e l’ausberc l’es mentitz ;
Si l’abat a la terra quel briza las cervitz.
E desobre los autres lo chaples es bastitz
Que ilh talhan e trencan lai on son cosseguitz,
Que mans d’els n’i remazo debrizatz e croisitz.
Mas Joris se redopta cant los a resentitz,
Si que s’es de la cocha decebratz e partitz,
E fo be encausatz, mas el es melhs fugitz.
Ab tant vec vos lo comte ponhen e esbailitz,
E can vit mortz los autres mot s’en es esbauditz.
Ditz Bernat de Cumenge, qu’es be de sen aibitz :
« Senher, be m’es semblansa que Dieus nos sera guitz,
« Car al passar de l’aigua los avem descofitz.
« Ben cobrarem Tholosa, que l’aür nos o ditz.
— Bels nebs, » so ditz lo coms, « non seretz desmentitz. »
Tot lo jorn cavalguero per los camis politz
Tro venc la noit escura, que lo coms a legitz
Sos bos fizels messatges, e breument somonitz
Que digan en la vila als seus amics plevitz
Qu’el es vengutz lafora a[b] los autres faizitz,
E sil venhan recebre, que no sia falhitz.
Mas a l’a[l]bor del dia can lo jorn es clarzitz
— 5802. Réd. en pr. Artaut de la Brua. — 5806. Réd. en pr. Sicard de Tornados. — 5812. Mas, ms. Mans. — 5827. Ms. E aisil.