E can eison de l’aiga son el prat resortitz,
Senheiras desplegadas els gonfanos banditz.
E cant ilh de la vila an los senhals cauzitz,
Aisi vengo al comte com si fos resperitz.
E cant lo coms s’en intra per los portals voltitz
Ladoncs i venc lo pobles, lo majer el petitz,
Els baros e las donas, las molers el maritz,
Que denan s’adenolha[n] elh baizan los vestitz,
E los pes e las cambas e los braces els ditz.
Ab lagrimas joiozas es ab joi receubutz,
Car lo jois que repaira es granatz e floritz.
E si ditz l’us a l’autre : « Ara avem Jhesu Cristz,
« El lugans e la estela que nos es esclarzitz,
« C’aiso es nostre senher que sol estre peritz ;
« Perque Pretz e Paratges qui era sebelhitz
« Es vius e restauratz e sanatz e gueritz,
« E totz nostre linatge per totz temps enriquitz ! »
Aisi an lor coratges valens e endurzitz,
Qui pren basto o peira, lansa o dart politz,
E van per las carreiras ab los cotels forbitz,
E detrencan e talhan e fan tal chapladitz
Dels Frances qu’en la vila foro acosseguitz ;
Et escridan : « Toloza ! oi es lo jorns complitz
« Que n’issira defora lo senher apostitz,
« E tota sa natura e sa mala razitz ;
« Que Dieus garda dreitura : quel coms qu’era trazitz
« Ab petita companha s’es d’aitant afortitz
« [C’]a cobrada Tholosa ! »
— 5865. elh, ms. els. — 5885. Ici un dessin représentant d’une part l’entrée du comte Raimon dans Toulouse, et de l’autre le massacre des Français restés dans la ville.