« E plac al Rei sanctisme, on complit Trinitatz,
« Quel senher reis de Fransa, qu’es mager coronatz,
« Aportec las viandas e i aduis las plantatz,
« Es es al seti d’Acra bonament arribatz.
« E per totas las tendas es tals l’alegretatz
« Que i ac mantas candelas e ciris alumnatz ;
« E per mar e per terra es tant grans la c[l]artatz
« [Qu]e Saladis demanda als sieus enlatinatz
« L’ost del crestianesme perque s’es alegratz ?
« Ez els li responderon : Senher reis, per vertatz,
« Car lo rics reis de Fransa es al seti intratz.
« E Saladis per forsa s’es tant apropiatz
« Qu’en mens de tersa lega s’es de lor albergatz.
« Apres, no triguet gaire quel bes es restauratz,
« E lo reis d’Anglaterra qu’es ples d’alegretatz
« Es ins el seti d’Acra bonament repairatz ;
« E per totas las tendas es lo jois redoblatz.
« E lo reis Saladis s’es tant apropiatz
« C’as un trait de balesta s’es de lor aizinatz,
« Que las gaitas entendo lo parlar el solatz.
« Ez a l’albor del dia s’ajostec lo barnatz
« De Fransa e d’Anglaterra e dels autres regnatz ;
« Cadaüs e son cor s’es fort meravilhatz
« Can lo rei Saladi se conogon de latz.
« Pero us arsevesques qu’es savis e letratz
« Mostra per escriptura e las divinitatz.
« Robertz de Salventina .I. cavalers prezatz,
« Auzent tot lo barnatge, s’es en votz escridatz :
— 8270. En marge : Assi intrec lo rex de Fransa el rex d’Anclatera al seti d’Acra, quan vengoront de Fransa he d’Anclatera. — 8281. Lacune après ce vers ?