Aller au contenu

Page:Mairobert - Anandria, ou Confessions de Mademoiselle Sapho, 1789.djvu/36

La bibliothèque libre.
Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
( 30 )

m’ont point échappé de la tête. Les voici[1] :

Que celle prétendant à l’honneur d’être belle,
De reproduire en ſoi le ſuperbe modele

  1. Ces vers ſont imités ou paraphraſés d’un poëte latin, appellé Jean de Neviſan, qui vivoit au ſeizieme ſiecle, & a compoſé un poëme intitulé, Silva nuptialis. Voici le morceau original que l’on ſera bien aiſe ſans doute de comparer :

    Triginta hæc habeat quæ vult formoſa videri
    Fœmina ! ſic Helenam fama fuiſſe refert.
    Alba tria & totidem nigra ; & tria rubra puella ;
    Tres habeat longas res, totidemque breves,
    Tres craſſas, totidem graciles tria ſtricta, tot ampla ;
    Sint ibidem huic famæ, ſint quoque parva tria.
    Alba cutis, nivei dentes, albi que capilli :
    Nigri oculi, cunnus, nigra ſupercilia,
    Labra ; genæ atque ungues rubri. Sit corpore longa,
    Et longi crines ; ſit quoque longa manus.
    Sintque breves dentes, auris, pes, pectora lata,
    Et clunes ; diſtent ipſa ſupercilia,
    Cunnus & os ſtrictum ; ſtringunt ubi ſingula ſtrictæ.
    Sint venter, cunnus, vulvaque turgidula.
    Subtiles digiti, crines & labra puellis,
    Parvus ſit naſus, parva mamilla, caput ;
    Cum nullæ aut raræ ſint hæc, formoſa vocari.
    Rara puella poteſt, nulla puella poteſt.