m’ont point échappé de la tête. Les voici[1] :
Que celle prétendant à l’honneur d’être belle,
De reproduire en ſoi le ſuperbe modele
- ↑ Ces vers ſont imités ou paraphraſés d’un
poëte latin, appellé Jean de Neviſan, qui
vivoit au ſeizieme ſiecle, & a compoſé un
poëme intitulé, Silva nuptialis. Voici le morceau
original que l’on ſera bien aiſe ſans doute
de comparer :
Triginta hæc habeat quæ vult formoſa videri
Fœmina ! ſic Helenam fama fuiſſe refert.
Alba tria & totidem nigra ; & tria rubra puella ;
Tres habeat longas res, totidemque breves,
Tres craſſas, totidem graciles tria ſtricta, tot ampla ;
Sint ibidem huic famæ, ſint quoque parva tria.
Alba cutis, nivei dentes, albi que capilli :
Nigri oculi, cunnus, nigra ſupercilia,
Labra ; genæ atque ungues rubri. Sit corpore longa,
Et longi crines ; ſit quoque longa manus.
Sintque breves dentes, auris, pes, pectora lata,
Et clunes ; diſtent ipſa ſupercilia,
Cunnus & os ſtrictum ; ſtringunt ubi ſingula ſtrictæ.
Sint venter, cunnus, vulvaque turgidula.
Subtiles digiti, crines & labra puellis,
Parvus ſit naſus, parva mamilla, caput ;
Cum nullæ aut raræ ſint hæc, formoſa vocari.
Rara puella poteſt, nulla puella poteſt.