En Guis de Cavalho desobre un arabit
Que abatec lo dia Guilheumes de Berlit,
Si que pois lo penderon en .I. oliu florit.
E can se part la preissa e an lo camp gurpit
Ladonc pogratz vezer li cal foron perit,
Al partir de la guerra.
Al partir de la guerra es lo perilhs restat
E ag n’i motz d’alegres e de fels e d’iratz.
Cels dedins s’en intreron ab fis cors esmeratz,
E silh de l’ost torneron a las tendas viatz.
El coms de Montfort parla ab sos amics privatz,
E ac i tres avesques e no sai cantz abatz,
E als us e als autres s’es doblament clamatz :
« Senhor, » so ditz lo coms, entendetz e gardatz
« Com yeu soi de Proensa issitz desheretatz,
« E vei estar mos homes perdutz e perilhatz ;
« Quem combat lo coms joves car es outracujatz,
« Que pos issit de Roma s’es aitant enansatz
« Que m’a touta ma terra es pren mas eretatz ;
« E s’aram tol Belcaire eu soi tant abaichatz
« Que tota l’autra terra mi sembla paubretatz.
« E car per santa Glieiza es l’afars comensatz,
« Si la Glieiza m’omblida eu soi tant mescabatz
« Que non poirai defendre ni rendas ni percatz ;
« E aquel que mescaba lai on es leialtatz
« Ses dreit e sens razo pot esser encolpatz.
« E pos en tantas guizas es lo meus cors torbatz
- ↑ — 4295. tendas, ms. tendatz. — 4299. Ms. Senher.
— 4287. Ce Que semble indiquer un vers omis avant celui-ci. Réd. en pr. Guilhaume de Bolic. — 4289. part, ms. pren.