Plus fort en terra plana non vi om que fos natz,
Ni ab milhor clausura ni ab plus prions fossatz.
Dins a mot cavaer que[s] son mot gent armatz :
Le fraire na Girauda i fo, n’Aimerigatz,
Qu’es dona de la vila, laïns s’en es intratz ;
Del comte de Montfort parti senes comjat ;
Montreial e Laurac li an tout li crozat
E tota l’autra terra, per que el n’es iratz.
De .CC. cavalers li an son feu mermat.
N’ot plus ric cavaler en Tolza ni el comtat,
Ni plus larc despesaire ni de major barnat.
Mala vi los eretges e los ensabatatz,
C’anc mais tant gran baro en la crestiandat
No cug que fos pendutz ab tant cavalier de latz ;
Que sol de cavaliers n’i a ladoncs comtat
Trop mais de quatre vins, so me dig .I. clergat,
E de sels de la vila ne mes om en un prat
Entro a .CCCC. que son ars e cremat
Estiers dama Girauda qu’an en .I. potz gitat.
De peiras la cubriron, don fo dols e pecatz,
Que ja nulhs hom del segle, so sapchatz de vertatz,
No partira de leis entro agues manjat.
So fo la Santa Crotz de mai qu’es en estat
Que fo Lavaurs destruita, si co vos ai comtat.
La gata aprobjeron ins el fons del valat,
E getan lo pertrait e an aitant cavat
tirade : mais c’est une omission volontaire de l’auteur, qui se sera sans doute aperçu que la plupart des faits ici rapportés reparaissent plus loin (tirade LXXI) presque dans les mêmes termes. — 1542. Réd. en pr. ... na Guirauda, laquala avia un fraire home valent et ardit apelat Aymerigat, senhor de Montreal e de Laurac lo grand (p. 33). — 1552. Corr. ab t. homes ?